Editorial

Tal com s’ha fet públic durant les últimes hores, des de la cooperativa que edita el Diari La Veu hem pres la decisió de deixar de comptar temporalment amb dues aportacions a aquest mitjà.  Una és la de Denis Allso. L’altra és la del col·lectiu autoanomenat Espai Figa. No ha sigut una decisió senzilla, com no ho és cap decisió d’aquesta classe, però ha sigut encara més complicada pel context en què s’ha produït.

Afortunadament, és una mesura per a una excepció.

Des de fa uns mesos hem rebut pressions per part d’agermanats per a impedir que Espai Figa publique articles al nostre diari. El cert és que no tot el que ens enviaven coincideix amb la posició del nostre mitjà, però un dels principis inapel·lables d’aquest diari és la llibertat d’expressió (protegit per l’article 19 dels Drets Humans). Entenem que no es pot deixar de donar veu a una part de la societat a l’hora de tractar un tema d’actualitat, sempre que no s’atempte contra la dignitat humana ni contra la línia editorial de Diari La Veu, que es basa en la defensa i exigència de quatre principis: els drets humans i la igualtat entre homes i dones; la pau i la no-violència; el respecte per la natura i el medi ambient; i el valors del valencianisme: la cultura, llengua, patrimoni, tradicions i història del País Valencià. Per entendre’ns: hi ha una part de la societat que banalitza la violència contra les dones, o que fins i tot en alguns casos la justifica, cosa que evidentment va contra els drets elementals i no pot tindre cabuda en un mitjà com el nostre ni en cap altre.

La polèmica, en canvi, ha procedit d’un altre debat

És el de la Llei Trans estatal espanyola que s’ha d’aprovar al Congrés dels Diputats i d’un altre fet, els comentaris gens afortunats en les xarxes socials i mai en articles publicats en el nostre mitjà. L’esmentada Llei Trans estatal és una mesura discutida i discutible, com tot en la vida, i sobre la qual, per tant, calia escoltar tothom sempre que no se superara la frontera indicada. Amb aquesta premissa hem anat fent, però bé siga per la immaduresa, bé siga per la intolerància, bé siga per l’al·lèrgia al debat o bé siga per tot alhora, han passat coses que mai no haurien d’haver passat.