Setembre porta aires nous. Retornada a les nostres rutines arrelades, als retrobaments i antics hàbits abans del període estival.

Acollim amb expectació els mesos d’estiu per la novetat, el desconegut, l’aventura i un canvi de paradigma en les nostres vides.

La tardor s’apropa acaronada per la tebiesa de les calors, per les fites oblidades i per l’entusiasme en portar-les a terme.

Els devenirs de la vida ens han fet viure una pandèmia sobtada i terrible, amb una aturada física i psicològica mai vista, canvis en l’estructura social, política i econòmica que han generat incertesa i por, apatia vers el futur o angoixa amb greus seqüeles.

Les lluites ideològiques i combatives també han patit un desconcert en la societat, fent que les classes civils i moviments ciutadans s’envoltin d’un desànim perillós, la indiferència resultant de la por i el temor a un desastre financer o una crisi en el nostre sistema.

Malgrat el que semblava un escenari apocalíptic Setembre s’apropa amb una nostàlgia d’un passat vibrant i lluitador, de gent al carrer i lluita social. Paulatinament l’economia es reactiva i la por és substituïda per l’afany de superació,de un reordenament mundial on les polítiques són més justes i sostenibles i sobretot amb la consciència més agitada que mai.

Perquè les grans crisis esdevenen grans canvis i transformacions.

L’ésser humà és invencible i poderós. Tenim la capacitat de lluita i de renovació, però ens calen polítiques públiques valentes i estructurals que permetin l’accés laboral per tothom, a l’habitatge i l’ensenyament amb garanties dignes i justes sense excepció.

Un nou renéixer ja és aquí. La solidaritat vers els més vulnerables i una nova consciència social ens han obert els camins del canvi, de la nostra idiosincràsia més amagada.