Tothom comet errors en la vida i en la política i ningú té la fórmula correcta i permanent. I segurament que ni aprenent dels errors passats tenim prou garantia per saber què fer en cada moment. Però o molt m’equivoco –que també pot ser – o l’expulsió de Junts per Catalunya del govern pot resultar en un fiasco per al MHP Aragonès i el seu partit. M’explico. D’acord, ERC controla d’una manera abassegadora el teixit del relat neoautonomista que els mitjans afins i subvencionats fan arribar a la ciutadania. Però pot estar prou segur ERC que realment hi està arribant? Volen vendre que aquesta expulsió ve donada per la deslleialtat de Puigneró i Junts envers la seva presidència. Però qui s’ho pot creure realment això? Tothom sap que un vot de confiança als dos anys era un tema que estava damunt la taula, d’acord, no demanada fins ara per Junts, però sí per la CUP. És el més lògic i normal en una presidència parlamentària (que no presidencialista). A més, ¿les deslleialtats reals no les hauríem de buscar en les flagrants desatencions que hi ha hagut als acords de legislatura per part d’Aragonès?

Penso que ERC fa malament de confiar en què la seva política de domini sobre els mitjans li doni els resultats desitjats. És tan evident que no li està servint per eixamplar la base que un alumne de primer curs de politicologia ho veu. Si alguna cosa han deixat clara les darreres diades de l’11 setembre i 1-O és que la consigna de desmobilització i assumpció de la derrota no han funcionat, perquè l’assistència als actes ha estat massiva. Per molt que ERC treballi –amb Comuns i PSC– per fer oblidar l’1-O, molta gent ho té absolutament present. El relat d’una nova època de normalitat i “progressisme” no s’ho creu ningú. Què té de progressista unir-se a forces que des del govern espanyol han mantingut la Llei mordassa, fan disparar la despesa militar i han enviat prop de 600 nous efectius de la PN que ens va estomacar l’1-O? El veritable beneficiat de la nefasta política d’ERC (el seu principal fracàs és no haver pogut fer que ningú, ni els seus, creguin en una Taula de Diàleg fantasma) serà el PSC, qui pot dubtar-ho? Aragonès pot ser admès avui pel Règim del 78 com a president en minoria, inclús per sota el PSC en vots. Però difícilment després de les properes autonòmiques.