La digitalització ofereix als infants i adolescents accés gairebé universal a multitud de continguts i productes audiovisuals. Tal com assenyala l’informe sobre La protecció dels infants i els adolescents en l’entorn digital, publicat pel Síndic de Greuges, aquest accés a internet suposa un avenç i té connotacions positives, ja que garanteix el dret a la informació, a la llibertat d’expressió i de pensament i el dret a l’educació dels joves. No obstant això, l’entorn digital comporta perills i riscos que vulneren el dret d’un correcte desenvolupament de la salut i de la integritat dels infants i adolescents. Per exemple, hi ha continguts nocius que visibilitzen i difonen els rols i estereotips de gènere que estan presents en els productes audiovisuals, que els més joves consumeixen a través d’internet. 

Reben aquesta mena de continguts a través de xarxes socials, que poden actuar com un espai de referència i donar peu a conductes imitatives contràries a la salut i la integritat, tal com apunta l’informe del Síndic. Els estereotips sexistes són preexistents a l’aparició de les TIC, però aquestes han esdevingut un mitjà “ideal” per la seva difusió i perpetuació, sent nocius per als infants i adolescents que estan en ple desenvolupament personal.

Què fan els nois i noies amb internet?

La bretxa digital de gènere ja no és una limitació en l’accés a les TIC per la major part de la població, gràcies al fet que la connectivitat a internet està força estesa i nens i nenes accedeixen a la xarxa de manera indistinta. Actualment, trobem una altra mena de discriminació de gènere en l’àmbit tecnològic: els infants i adolescents fan un ús diferent d’internet en funció del sexe, donant peu a allò que es coneix com la Tercera Bretxa Digital de Gènere.

Els estereotips de gènere que imperen en la societat s’han traduït en diferències en l’ús de les TIC en funció del sexe

Les activitats que més practiquen els joves a internet són l’ús de xarxes socials, les aplicacions de xat, escoltar música o jugar a videojocs. Algunes d’aquestes les practiquen nois i noies per igual, però hi ha certes accions on trobem una clara diferència en funció del sexe. Per una banda, tot i que hi ha noies que s’interessen pels videojocs, la majoria de consumidors són nois. Per altra banda, activitats com penjar fotografies a les xarxes, que va lligat a la comunicació i la construcció d’una autoimatge, són més habituals en noies.

Els estereotips i rols de gènere que han imperat en la societat durant anys, s’han traduït en aquestes diferències d’ús de les TIC, segons apunten diversos estudis.

Valors que es desprenen dels videojocs

L’ús dels videojocs està molt estès entre el públic juvenil, però alguns jocs encara perpetuen rols sexistes i transmeten una visió hipersexualitzada de les dones. Avui dia encara hi ha videojocs que representen als personatges femenins com una figura indefensa que necessita ser “salvada” per un personatge masculí, perpetuant així els rols de gènere establerts socialment.

“Els personatges femenins apareixen en major mesura amb una vestimenta sexualitzada”, Alejandra Rastrilla, doctoranda de la UPV/EHU

L’Alejandra Rastrilla, doctoranda a la Universitat del País Basc (UPV/EHU) d’un estudi sobre l’evolució de gènere del cinema als videojocs explica que “respecte dels personatges femenins, trobem el sexisme en la vestimenta; inclús en els homes també, perquè els homes porten samarretes de tirants que ensenyen cossos musculats i les dones apareixen amb pits prominents, roba ajustada i corbes corporals. Així és com es nota el sexisme”. “Tot i això, els personatges femenins apareixen en major mesura amb una vestimenta sexualitzada com el pantaló curt, l’escot, ensenyant el melic...”, apunta també.

La investigadora afegeix que els personatges femenins no només apareixen sexualitzats, sinó que hi ha altres motius de discriminació envers les dones per dues raons: els rols assignats als personatges femenins dins dels jocs i l’absentisme d’aquests. 

Per una banda, Rastrilla  afirma que en alguns videojocs els rols assignats als personatges femenins són diferents dels rols assignats als masculins. Els motius que se’ls hi dona a les dones per lluitar o actuar és diferent dels motius que se’ls hi dona als homes, ja que la justificació que tenen elles per dur a terme una acció dins del joc sovint ve donada perquè els hi ha passat alguna cosa en el passat i actuen per venjança,  i això està relacionat amb un paper de victimització. 

“En els videojocs no tots els rols estan representats, per exemple en el FIFA no pots escollir una noia, no hi ha un personatge femení, la dona no està representada. En Call of Duty passa el mateix, no pots escollir un personatge femení, llavors; on està la meva representació? Si jo em sento dona, perquè no puc escollir un personatge femení?”, exposa Rastrilla.