María Díez Juan, psicòloga infantojuvenil, lidera el projecte CARE 0-4 Mas Casadevall, un programa d’atenció específica per a nens i nenes d’entre 0 i 4 anys amb sospita o diagnòstic de Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA). Dins l'Hospital Sant Joan de Déu, institució col·laboradora amb la Fundació Autisme Mas Casadevall, Díez Juan treballa a la unitat específica de l'espectre de l'Autisme a l'àrea de salut mental.

“L’autisme requereix un acompanyament extensiu i molt especialitzat”

En què es diferencia el tractament a persones amb TEA d'altres amb un altre tipus de trastorn del neurodesenvolupament?

El trastorn de l'espectre de l'autisme, i això ho comparteix juntament amb molts altres trastorns del neurodesenvolupament, necessita una detecció molt inicial. Com més aviat és aquesta detecció, avanç es comença a intervenir a escala terapèutica i educativa, millor s’informarà a la família i el desenvolupament del pacient en etapes futures serà més òptim. També és important distingir que el TEA —enfront d'altres trastorns del neurodesenvolupament— sí que té tècniques que són molt específiques a nivell d'intervenció, mèdic i educatiu. Això ens permet, d'alguna manera, construir un pla adreçat a l'autisme i no tant a altres alteracions del neurodesenvolupament.

Per això és molt important detectar-lo quan abans millor?

La necessitat del TEA ve vinculada a la detecció en els primers anys de vida, però també a recursos que s'han de mantenir al llarg d’aquesta. L'autisme no acaba al cap de cinc anys ni als sis sinó que acompanya la trajectòria evolutiva de la persona i requereix d’un acompanyament extensiu i molt especialitzat.

Manca formació respecte al TEA a escala social?

L'àmbit de les alteracions del neurodesenvolupament i la salut mental ha adquirit una importància vital a la darrera dècada i, especialment, després de la pandèmia. Ens hem adonat que interfereix a la nostra vida diària, tinguem algun tipus d'alteració relacionada amb el TEA o no, i que ens influeix depenent de com siguem, del que ens passi i, sobretot, dels suports que tinguem.  Les persones que presenten un TEA són persones que necessitaran uns suports específics per part de la societat, la qual té diferents nivells d'implicació: no és el mateix la implicació de la família d'aquesta persona, del col·legi, dels dispositius de lleure i temps lliure…

I què cal fer perquè la societat s’impliqui més en atendre la diversitat?

És molt important promoure la sensibilització en tots aquests àmbits, no només el mèdic. Evidentment, el mèdic i l'escolar són molt rellevants, però també ho és el social i els recursos destinats perquè aquests nens, nenes, joves i adults s'ho passin bé, puguin gaudir de la vida, anar a festivals, tenir una ocupació laboral... Per tant, el que caldria és conèixer l'autisme a tots nivells, eliminar els estigmes associats a què és una persona amb TEA i entendre que aquest ventall tan ampli de trajectòries necessiten un acompanyament intensiu, especialitzat i extensiu. Hem d’omplir el significat de la paraula autisme d’una altra manera. Hem de comprendre el perfil de cada persona i entendre que el repte més gran de l’autisme és el social.