En Celdoni Fonoll és un home que estima els Països Catalans, i justament perquè els estima en conrea la cultura i la difon tant com pot. Cantant, poeta, delerós de la llibertat, en Celdoni viu pendent del batec polític d’aquesta terra, de les coses que hi passen i de les contínues agressions espanyoles que rep. Per això el llibre que ha publicat, 'Vull la llum' (Cossetània, 2022), és tan amè, perquè, en forma de dietari personal, esdevé un mirall del que som, del que diem, del que fem, del que sentim i també de les nostres mentides, de les nostres misèries i de les nostres claudicacions. Parlem d’independència, sí, però hi ha catalans que voldrien que la llibertat els la servissin en safata, a una hora prudent, que no fes destorb, ni molt d’hora ni molt tard, i, si pogués ser, millor en cap de setmana, més que res per no trasbalsar la quotidianitat.

En Celdoni, a través de les pàgines d’aquest dietari, ens posa el mirall davant del nas i ens mostra com ens comportem i com es comporta el col·laboracionisme escampat pels mitjans de comunicació. També són molt sucoses les declaracions de polítics que no resisteixen el paper escrit així com la resposta que han rebut o tot el recull de reflexions interessants des d’una òptica independentista. Aquí n’incloc un petit recull de mostra:

Oriol Junqueras: "Cap país no ha arribat a la independència quan té el 50% en contra". Salvador Cardús li respon: "No tenim el 50% en contra."

August Gil Matamala: "Els presos no poden presentar-se a les eleccions ni ser els responsables polítics, perquè condicionen totalment l’activitat del seu partit. Aquesta confusió porta al fracàs."

Josep Guia: "El joc brut contra Laura Borràs d’alguns independentistes és una vergonya. Em referesc a les declaracions d’Oriol Junqueras, d’una banda, i de Dolors Sabater, d’una altra, donant crèdit a les acusacions de la policia i dels jutges espanyols. No em pensava que caurien tan baix."

Celdoni Fonoll: "L’Ajuntament de Manresa va penjar ahir la bandera republicana espanyola al balcó de la casa de la ciutat.

---Quin partit hi mana, a Manresa, el cor de Catalunya amb bandera espanyola?

---ERC.

---No fotis. No ho hauria dit mai!"

Celdoni Fonoll: "David Fernàndez diu que el 52% dels vots no legitimen la unilateralitat." Salvador Cardús respon a Fernàndez: "És difícil d’entendre, democràticament, per què un 52% no és suficient per a una cosa i un 48% ho és per a l’altra."

Lluís Llach: "El neoautonomisme pot ser comprometre’s amb l’autonomisme tot i parlar d’independència."

Salvador Vergés: "Ara mateix, a Catalunya Ràdio, els humoristes de l’'APM' fotent-se i criticant sense límit el Consell per la República, el seu carnet i el president Puigdemont. Em sembla bé, és llibertat d’expressió. No recordo haver-los vist mai tan motivats rient-se del DNI, del Gobierno de Pedro Sánchez, però."

Quim Monzó: "Gent que, quan llegeix una frase feta catalana d’ús habitual, se’n sorprèn i diu: ‘Ui, quina gràcia... Això la meva àvia ho deia!’ Ells no. Ells ja només fan servir frases fetes castellanes."

Ramon Sangles: "Heu anat mai al restaurant del santuari de Núria? Jo hi he anat diverses vegades. Veureu que els cambrers, tots catalans, entre ells es comuniquen sempre en castellà. En haver-los preguntat el perquè d’aquesta anomalia, sols em saben dir: ‘Són ordres de l’empresa.’".

Celdoni Fonoll: "No em cansaré mai de recordar aquestes paraules de Jesús Tuson: ‘Les llengües universals, totes sense excepció, han estat precedides per un exèrcit.’"

Joan Canadell: "Primer es van carregar el sistema de caixes, d’origen català, que feia una veritable funció social i ara que dominen l’oligopoli, després de concentrar-se, redueixen el servei als clients. És de manual de monarquia oligàrquica..."

Arnau Tordera: "Totes les derrotes d’Espanya se celebren, sota qualsevol circumstància i context, sense matisos ni excepcions. Una derrota d’Espanya és sempre una victòria de la humanitat, del progrés, de la civilització i de la concòrdia mundial."

Josep Costa: "Si proposar un nou referèndum ja és una renúncia al mandat de l’1-O, que només seria concebible si fos per fer la independència més fàcil, proposar un referèndum en què la independència sigui només ‘una de les opcions, també’ és renunciar a tot el que hem fet des d’Arenys de Munt."

President Puigdemont: "Avui fa 440 anys que els neerlandesos van despatxar el rei espanyol Felip II per incompliment de contracte (la tradició ve de lluny). No consta que en tot aquest temps els hagin vingut ganes de tornar a ser governats pels espanyols. I fa anys que són més pròspers i lliures."

Doncs bé, el nostre és un país tan acomplexat, conseqüència directa dels tres segles de sotmetiment, que la lectura d’un llibre nacionalment desinhibit com 'Vull la llum', de Celdoni Fonoll, és com una glopada d’aire després d’haver estat retinguts sota l’aigua; un aire net i alliberat de la covardia disfressada de seny, de la submissió disfressada de diàleg, de la pusil·lanimitat disfressada d’estratègia. Un aire reactiu davant el fet que Espanya no aturarà mai la persecució ni les agressions polítiques, jurídiques, econòmiques, culturals i lingüístiques a Catalunya. Mai. Mai, mentre Catalunya acoti el cap i obeeixi tots els dictats espanyols per injustos, invasius i violadors dels drets humans que siguin. La lluita per la llibertat es fonamenta en la dignitat. Un poble sense dignitat és un poble que no sap qui és. I si aquest no és el nostre cas, si encara ens queda un bri de la forta dignitat que havíem tingut, estaria bé que Espanya i el món la poguessin veure. A nosaltres, sigui dit de passada, també ens vindria força bé.