No estic d'acord a sortir al carrer cada dos per tres, sobretot ara que ha quedat clar que s'ha perdut l'espurna del 2017 i el 2018. Però tampoc no em sembla bé que no castiguem d'alguna manera aquells que en tenen prou gestionant el menstrestant, cosa que en un any d'eleccions com aquest tornarà a quedar més que demostrat. Crec que mentre alguns intenten gestionar el mentrestant canviant cromos amb els veïns, la gent continua patint allò que ens va fer rebel·lar-nos fa 5 anys: injustícies, corrupció, avaries a Renfe, atacs al català a l'escola, assetjament a mestres, insults constants als mitjans i a les xarxes, pèdua de l'ús social del català, inhabilitacions, judicis, repressió sense fre... Si volem viure amb dignitat, cal que comencem a buscar-la més enllà d'on cada dia ens neguen el pa i la sal.