Els experts del Fòrum Català d’Atenció Primària (FoCAP), també reconeixen l’extensa evidència sobre els beneficis de la longitudinalitat —i de la continuïtat assistencial en general—, i consideren que aquest criteri hauria de guiar les iniciatives organitzacionals i assistencials del sistema. “En contra d’aquestes evidències es proposen noves formes assistencials que no incorporen el criteri de la longitudinalitat del professional i aposten per la fragmentació”, assegura la presidenta de la FoCAP, Meritxell Sánchez-Amat. Però, quins són els criteris que actualment es tenen en compte a l’hora d’organitzar l’atenció sanitària, i, en concret, l’atenció primària?, com estan els pacients?, i els professionals sanitaris? Al Social.cat hem parlat amb diverses persones i col·lectius com el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya, el sindicat Metges de Catalunya, el Col·legi Oficial de Treball Social, i la Federació d’Entitats Veïnals de Barcelona (Favb), entre d’altres, perquè ens expliquin com estan, com veuen i com senten aquests espais de salut.

“Veníem tocats i la pandèmia ens ha enfonsat”, resumeix Mireia Barberà, metgessa de família al CAP Marià Fortuny, a Reus. Les dades recollides la passada tardor per la Fundació Galatea, una entitat creada pel Consell de Col·legis de Metges i que vetlla pel benestar dels professionals de la salut, també confirmen aquest diagnòstic: El 39% dels professionals sanitaris han acudit a serveis de salut mental des de l’inici de la pandèmia de la Covid-19 i el 15% es plantegen fer-ho.

El Departament de Salut hauria de destinar el 25% del pressupost a la primària. Actualment hi destina el 17%

Per fer front a les necessitats de la pandèmia, s’han contractat un total de 17.000 professionals. Segons el secretari general de Metges de Catalunya, Xavier Lleonart, són professionals “estructuralment necessaris” per al sistema sanitari català.

És obvi que la pandèmia ha posat contra les cordes l’organització del sistema sanitari català. Però el problema sembla que ve de lluny, que rau en les estructures. Per aquest motiu, el primer objectiu que persegueixen els professionals sanitaris és que el Departament de Salut destini el 25% del pressupost assignat a l’atenció primària, quan actualment hi destina el 17%. També veuen prioritari revertir les retallades que es van fer fa una dècada, millorar les condicions laborals dels professionals del sector i recuperar tot el que s’ha perdut per i durant la pandèmia. “La pandèmia ha posat en evidència l’infrafinançament crònic”, afirma Corina Albir, infermera jubilada, que forma part de la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (Favb). Concretament, Albir, juntament amb la metgessa Marta Carrera i les infermeres Teresa Martínez i Marcela Güell, han impulsat el grup de treball de salut de la Favb. Les quatre activistes tenen un propòsit molt clar: “Lluitar per un model de sanitat públic, universal, de gestió pública, de qualitat i que contempli la participació real de les usuàries”.

Aquestes quatre professionals jubilades defensen els principis d’Starfield i vetllen perquè l’atenció primària sigui accessible, longitudinal, global i coordinada. Hem vingut a trobar-nos amb elles a la seu d’aquesta federació, situada al barri Gòtic de la Ciutat Comtal. Coneixen la història del sistema sanitari català i entenen els detalls que configuren el mapa de salut dels barris barcelonins. Han dedicat gran part de la seva vida a atendre els pacients i, ara, vetllen perquè aquests mateixos ciutadans tinguin una bona atenció i la màxima informació al seu abast. “Quan va començar la pandèmia, el Consorci Sanitari de Barcelona, veient el desastre que venia, va començar a ubicar personal de primària a les residències, sobretot infermeres”, afirma Marcela Güell, qui també lamenta que, des del desembre del 2019, ja no tenen interlocució amb el consorci, que és l’ens del Departament de Salut a la ciutat.